La gasolina no baixa al mateix ritme
El preu del petroli ha baixat a xifres anteriors a la guerra entre Rússia i Ucraïna. Concretament, el barril de brent ha caigut un 30%, fins a uns 85 dòlars, valors que no es veien des del gener. Però què passa amb la benzina?
La menor demanda, d’una banda, i el temor a una recessió, de l’altra, estan darrera de la caiguda del preu del petroli, al que cal afegir l’apreciació més gran del dòlar, moneda en què es negocia el cru, que encareix indirectament el preu a països amb altres divises.
Tot i això, el preu del dièsel i la gasolina no ha baixat al mateix ritme que el petroli, fins a valors anteriors a la guerra a Ucraïna. Cosa que, per altra banda, tampoc no sorprèn ningú, ja que és conegut per tots la teoria de l’efecte del coet i la ploma.
Mentre el petroli ha caigut un 30% els carburants només ho fan entre el 15 i el 20%. Per què?
L’explicació cal trobar-la a la cadena de processos, des que s’extreu el petroli i el transport posterior, refinament… fins a la venda. Durant aquest procés, el preu dels combustibles augmenta notablement a causa de l’increment dels costos. No obstant, triguen molt a ajustar-se quan el preu del cru cau als mercats internacionals.
A hores d’ara, el preu de la gasolina se situa al voltant dels 1,70 euros, mentre que el dièsel està en uns 1,80 euros. Això suposa un descens del 20% en el cas de la benzina i un 15% en el cas del dièsel. A aquests preus cal restar el descompte dels 20 cèntims del Govern.
El preu de la gasolina és molt lluny del seu màxim històric, que va ser de 2,152 euros/litre, encara que continua sent un 12% més cara que abans de la guerra. En canvi, com diem, el petroli es ven a preus anteriors del conflicte armat.
El dièsel baixa menys
El dièsel només ha baixat un 15%, davant del 20% de la gasolina, de manera que el litre de gasoil continua estant més car que el de la gasolina a l’assortidor. Això passa per diversos factors, com hem explicat anteriorment.
El primer té a veure amb el gas. En els darrers mesos, la cotització del gas s’ha multiplicat per deu i això té un impacte important en l’obtenció del dièsel, ja que el gas és clau en el procés de destil·lació del petroli per obtenir l’hidrocarbur.
Cal més gas per obtenir dièsel que benzina, cosa que repercuteix en el preu final que veiem reflectit a l’assortidor.
D’altra banda, l’escalada de preus dels darrers mesos i la necessitat de preservar les reserves de gas natural de cara a l’hivern que s’acosten ha fet que moltes plantes de generació elèctrica i indústries estiguin substituint aquest combustible pel dièsel. És a dir, la demanda de dièsel s’ha disparat i, així, els preus.
I, per descomptat, cal afegir a tot això els efectes de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Europa exporta benzina, però, en canvi, necessita molt més dièsel del que pot produir.
El problema és que més d’un terç d’aquest combustible arriba des de Rússia, però la Unió Europea ja ha anunciat que, a partir del febrer, deixarà de comprar productes derivats del petroli, entre ells, el gasoil, a aquest país. Això fa que els preus del dièsel es disparin.
Quan Europa deixi de comprar barrils de dièsel a Rússia, els haurà de comprar a altres països, com els Estats Units, l’Aràbia Saudita o l’Índia, això sí, a un preu més car, cosa que tindrà el seu efecte a l’assortidor.
Font: Autobild
